Benvinguda a Uns fractals

Mentre escric aquestes línies em trobo a uns 11.000 metres d’altitud. El capità ens acaba d’informar que aterrarem a Brussel·les a les 20:00, uns 20 minuts abans de l’horari previst, de manera que encara tinc una estona per escriure aquesta primera entrada del blog.

Normalment no escric ni faig servir l’ordinador mentre volo; em limito a llegir i, sobretot, a mirar per la finestra. Ara, però, l’única llum que es veu a l’exterior és una fina línia roja que s’escapa en direcció a la cua

de l’avió. Per sota, els núvols no deixen veure res.

Quasi no disposo d’espai per tenir l’ordinador obert sobre la safata i obrir els colzes per escriure alhora. M'assec al seient 25A, cosa que rarament faig. Procuro escollir sempre el 25F o el 21F, o com a mal menor, qualsevol altre seient F que, en el cas de la majoria de vols comercials entre ciutats europees, corresponen als que estan al costat de les finestres de la dreta de l’avió (com en aquest Airbus A320).

Seure a partir de la fila 20 permet tenir una visió global de l’aparell i, al mateix temps, poder mirar per la finestra a l’exterior sense que les ales t’impedeixin la vista. Les files 25 i 21 tenen la finestra col·locada a la distància perfecta respecte el seient. Ni massa endavant, obligant-te a incorporar-te, ni massa enrere, garantia de torticolis al final del vol.

El motiu de l’elecció de la lletra F és més circumstancial. L’aterratge a Barcelona –si el clima no obliga al contrari- s’acostuma a realitzar en paral·lel al litoral, proporcionant una imatge fantàstica de Barcelona i al final un s’acaba acostumant a tenir la finestra a la dreta.

I quina és la relació de tot això amb aquest blog?

Iniciem l’aventura d’Uns fractals amb el desig de proporcionar finestres al exterior que ajudin a gaudir del Trajecte. Volem fer servir aquest blog per compartir coses que hi ha allà a fora, a vegades divertides, d’altres curioses i en molts casos invitant-nos a la reflexió.

Això no és un dietari ni un blog especialitzat. És simplement un recull de fets i circumstàncies d’aquí i d’allà que segur que seran d’interès pels que vulguin trobar portes a disciplines o comunitats que no els eren familiars.

Més enllà d’això, el blog no té normes. No pretén marcar ni una clara línia d’opinió ni una llengua vehicular única. A part d’aquesta benvinguda, algunes entrades seran en castellà i d’altres en català, sumant a aquests l’anglès i el francès en alguns continguts.

Esperem que us agradi i desitgem poder comptar amb els vostres comentaris i suggeriments.

Ara sí, he de tancar l’ordinador abans que em cridin de nou l’atenció i començar-me a abrigar: 3ºC a la capital d’Europa i quatre dies de reunions per endavant.